 Base Legal
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser creat per Decret de 21 d'octubre de 1955, d'acord amb l'antiga
Llei de Parcs Nacionals de 1916, i reglamentat el 1957. Va ser reclassificat per la Llei 7/1988, de 30 de març, de la Generalitat de Catalunya,
seguint el manament de la Llei d'Espais Naturals (12/1985, de 13 de juny), que determina que els parcs nacionals han de ser creats per la més alta
norma legal. És un dels tretze Parcs Nacionals d'Espanya i l'únic d'aquesta categoria a Catalunya. L'altre parc nacional dels Pirineus és el
d'Ordesa i Monte Perdido (15.608 ha.), a la província d'Osca.
Superficie i Propietat
El Parc es troba a l'alt Pirineu de Lleida i el seu territori es divideix entre les comarques del Pallars Sobirà (terme municipal d'Espot) i l'Alta
Ribagorça (terme municipal de la Vall de Boí). La superfície total és de 14.119, 9.362 de les quals són propietat de la Generalitat de Catalunya
i 4.757 del municipi d'Espot.
Per tal de reduir l'impacte de les zones més poblades i explotades del voltant, el Parc Nacional disposa d'una zona perifèrica de protecció de
gairebé 27.000 ha.
La part oriental és accessible des de la vall d'Espot i comprèn les valls altes dels rius Escrita i de Peguera. La primera comprèn l'estany de Sant Maurici
i la muntanya dels Encantats, així com també les valls laterals amb els estanys de Monestero, Subenuix, Ratera i Amitges. A la vall de Peguera trobem els estanys de Trescuro,
Tort, Trullo i Negre, entre altres.
La gran riquesa d'aigua ha comportat l'aprofitament hidroelèctric de la zona, que tot i haver estat beneficiós per a l'economia ha representat la més important
alteració de la natura soferta pel Parc. Encara hi ha algunes concessions hidroelèctriques anteriors a la creació del Parc, quan tots els terrenys eren de
propietat privada. La major part de les construccions i de les pistes, avui molt deteriorades, van ser fetes per les empreses concessionàries. No s'hi fan
tales recollides de llenya, i només hi pasturen ramats locals.
Geomorfología, Flora i Fauna
El Parc ofereix una magnífica representació de les característiques geològiques de la serralada axial pirinenca, així com també de la flora i la fauna dels Pirineus.
L'impressionant relleu de granits i llicorelles es va formar a l'era primària (fa uns dos-cents milions d'anys), quan va emergir del fons d'un mar que cobria aquestes
terres. Les convulsions geològiques de l'era terciària van elevar les muntanyes paleozoiques i l'acció dels glaciars del quaternari (al llarg de bona part dels dos milions
d'anys darrers, fins ara fa uns vint mil anys) va acabar de modelar-ne les formes actuals, amb circs i valls en forma de U, ara penjats ara esglaonats.
El conjunt constitueix un dels exemples més clars de la fenomenologia glaciar del quaternari, desenvolupada sobre materials durs de granit - que donen lloc als pics i les
crestes més retallats- i llicorella- de relleus més suaus i arrodonits.
A hores d'ara, la protagonista principal és l'aigua. Més d'un centenar d'estanys, juntament amb rius, torrenteres, cascades i mulleres que poden constituir aigües tortes
donen a aquest Parc els paisatges més bonics dels Pirineus. |
La vegetació està formada sobretot per boscos de pi roig (pinus sylvestris), pi negre (pinus uncinata) i avet (Abies alba), amb abundosos pastius on no hi ha arbres. També
hi ha, més disseminats, poblaments de bedolls (Betula pendula) i faigs (Fagus sylvatica). El mosaic constituït per la flora, els prats, les roques i l'aigua compon unitats
paisatgístiques d'una bellesa extraordinària.
Entre la fauna, típica de l'alta muntanya, cal destacar l'abundància de l'isard (Rupicapra rupicapra) i també la presència del gall fer (Tetrao urogallus), l'àliga reial
(Aquila chrysaetos), la perdiu blanca (Lagaopus mutus), i el picot negre (Dryocopus martius). A les masses d'aigua hi ha la truita comuna (Salmo trutta) i, ocasionalment la
rata mesquera del Pirineu (Galemys pyrenaicus).
|
 |
